Fer una pausa per mirar cap endins

A l’escola tenim molt clar que aprendre implica descobrir qui som, entendre què ens passa i aprendre a relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. Per això, les emocions formen part del dia a dia de FEDAC Castellar i les treballem de manera natural, donant-los espai, paraules i temps.

Cada matí ens regalem una oportunitat per aturar-nos abans de començar la jornada i preguntar-nos: Com estic avui? Què sento? Hi ha alguna cosa que necessito compartir?

Aquesta petita pausa d’introspecció ajuda els infants i joves a connectar amb el seu món interior i a prendre consciència del propi estat emocional. Perquè identificar el que sentim és el primer pas per poder-ho comprendre i gestionar.

Posar paraules al que sentim

A la Comunitat de Petits, aquest moment pren forma de rotllana. Cada matí, els infants tenen l’oportunitat d’explicar com se senten i compartir-ho amb el grup si volen. No es tracta que tothom hagi de parlar, sinó d’oferir un espai segur on cada infant pugui expressar-se quan ho necessiti.

A mesura que creixen, aquesta pràctica també evoluciona. A la Comunitat de Mitjans continuem reservant un espai per parlar de les emocions i compartir com ens trobem. I a la Comunitat de Grans, els alumnes poden deixar escrit allò que senten en una llibreta i decidir després si volen compartir-ho amb els companys i companyes.

D’aquesta manera, es van oferint diferents formes d’expressió, respectant els ritmes i les necessitats de cadascú. No sempre necessitem explicar el que sentim en veu alta; de vegades, primer necessitem escriure-ho, pensar-hi o simplement reconèixer-ho nosaltres mateixes. I això també és educar emocionalment.

Totes les emocions tenen un lloc

Una part important d’aquest treball és entendre que no hi ha emocions bones o dolentes. Hi ha emocions agradables i d’altres que poden resultar més difícils de viure, però totes ens expliquen alguna cosa.

Estar trist, enfadada, preocupat, nerviós, il·lusionada, contenta o tenir por forma part de l’experiència humana. Validar una emoció no significa justificar qualsevol comportament, sinó reconèixer que allò que sentim és real i mereix ser escoltat.

Quan un infant pot dir “estic trist perquè he caigut”, està fent molt més que explicar que s’ha fet mal. Està identificant una emoció, posant-li un nom i relacionant-la amb allò que l’ha provocada. És un aprenentatge enorme que treballem dia a dia! Quan un adult l’escolta i li dona valor, l’infant aprèn també que el que sent, importa.

Escoltar-nos per escoltar els altres

Treballar les emocions també transforma la manera com ens relacionem. Quan aprenem a reconèixer el que ens passa, podem començar a comprendre millor què poden estar sentint les persones que tenim al costat. Les rotllanes i els espais de conversa es converteixen així en oportunitats per practicar l’escolta, l’empatia i el respecte. Aprenem que no tothom viu una mateixa situació de la mateixa manera, que podem sentir coses diferents davant d’un mateix fet i que compartir allò que ens passa ens pot ajudar a sentir-nos acompanyats. Per això, escoltar també és una manera de cuidar.

A FEDAC Castellar entenem l’educació emocional com un procés que va molt més enllà d’una activitat puntual. Perquè educar les emocions és educar persones capaces de mirar cap endins sense deixar de mirar cap als altres.